 |
Associació Cultural de Granollers
Fundació Privada Cultural de Granollers AC |
JORNADES SOBRE EL DISSENY DE LA CIUTAT MEMORIAL RAFAEL GONZÁLEZ SANTOS
La ciutat deserta En el marc de l’exposició “Granollers: 21:00 h. La ciutat deserta” pretenem encetar un diàleg sobre els ritmes i espais de relació social a la ciutat. Granollers, a les 21:00 h tanca. Les botigues han baixat les persianes. Molts bars i cafeteries van apilant cadires i netejant taules. La gent es retira a les seves cases. La ciutat va quedant deserta. La terciarització, l’organització funcional de la ciutat i el paper de Granollers en el sistema urbà metropolità van condicionant la vida de les persones. Els ritmes individuals creen batecs col•lectius. La ciutat amplifica els ritmes. La ciutat es desperta, es posa en marxa, treballa, ensenya, estudia, gaudeix. La ciutat ven i compra. La ciutat consumeix i produeix. La ciutat, que som nosaltres, té ritmes propis. Els nostres propis ritmes. Una ciutat no és una màquina. La ciutat és un organisme viu que no para mai. Reposa, però està a l’aguait. Dorm, però no del tot. A la ciutat sempre hi ha vida. Quan la ciutat es converteix en un desert, alguna cosa falla. Quan la ciutat es supedita a la màquina que han fet els homes, perd l’ànima que li dona sentit. Quan la màquina imposa els seus ritmes, i la vida dels homes topa amb la porta als morros, alguna cosa falla. Quan es tanquen les places i els carrers per que no hi cap refugi en el que trobar l’altre...Quan no hi cap taula per ocupar, cap excusa per emprar, els panys i forrellats es sincronitzen convertint la ciutat en un desert, la seva forma urbana en un espai buit de vida, i cada ànima en un presoner dels horaris. Jordi Pardo |
