granolleig.png

Voreres infinites

La vida és un itinerari incert. Un trajecte amb clars i obscurs per l’espai i el temps vital. Caminem creient que tenim molt clar el destí, o de vegades a les palpentes. Les voreres són els camins de les ciutats.

Les voreres expressen molt de les nostres vides. Entre els espais tancats i el domini dels vehicles, són l’espai urbà més humà de la ciutat. Mentre que l’asfalt és el domini dels automòbils, la vorera acull i protegeix la fragilitat del desplaçament de les persones, permet saludar-se, mirar, badar, sentir la solitud d’un carrer desert, o fondre’s amb la multitud.

Les voreres defineixen una part important dels límits de la llibertat, la seguretat i el confort de l’espai públic dels ciutadans. Quan les voreres triomfen i esdevenen places les persones són més felices i es mouen millor.

Les voreres són un llegat que expressa civilització i civilitat. Moltes ciutats han nascut a les cruïlles dels camins. Primer van ser persones que, caminant, van fer camins. Més tard, les ciutats antigues ja disposaven de voreres per les quals els ciutadans circulaven evitant el fang i sobretot l’aigua de la pluja de les tempestes mediterrànies. Els carros van ocupar les vies urbanes. Les voreres eren la solució civilitzada per a allò que era el més important: la mobilitat i la relació social de les persones, alhora que delimitaven el trànsit d’animals de tir, carros i mercaderies. Després d’una segle des de la irrupció dels automòbils a la ciutat, aquests automòbils han acabat expulsant els carros, els cavalls, però també les persones.

Les voreres són molt més que un bordó que envolta els edificis. Expressen l’essència social i la dimensió cultural que van fer possible que la ciutat esdevingués un escenari econòmic en què la complexitat i els conflictes es podien resoldre amb el diàleg, abandonant la idea bàrbara de la guerra. Les voreres hel·lenístiques expressen molt d’aquella Polis que ens va allunyar de la violència gràcies a la política. Les voreres de les nostres ciutats són molt més que elements físics del disseny d’un carrer: expressen i ens recorden el sentit d’una ciutat i la llibertat de les persones, al mateix temps que ens fan més segurs els nostres itineraris urbans.

Continuant amb el concepte iniciat a l’exposició "Fils Il·lustres", Voreres Infinites proposa una mirada a uns dels elements del paisatge urbà que ens parla de la idea de ciutat i de la realitat de l’escenari urbà. Voreres Infinites expressa una reflexió amable sobre la realitat quotidiana de la ciutat representada per aquests camins de vianants.

Aquesta mirada poètica i fotogràfica es dirigeix envers la bellesa de la simplicitat, l’encant d’alguns racons urbans, i transgredeix l’imperi de la lletjor i l’absurd de la mediocritat amb un exercici de creació plàstica i poètica. Un modest projecte fruit de la passió i l’estima per la nostra ciutat.

Jordi Pardo
Associació Cultural de Granollers

FITXA ARTÍSTICA

Fotografies:
Guillem Castellsagué
Toni Cumella i Vendrell
Jordi Muntal Leis
Jordi Ribó
Siqui Sánchez
Poemes:
Alba Barnusell
Mercè Blanes
Francesc Circuns
Mireia Molins i Folch
Santi Montagud Montañà
Esteve Plantada
Gemma Terés
Escultures:
Ramon Aumedes
Carles Vives
Vídeo:
Arian Botey
Sons musicals:
Àlex Blanco
Mercè Blanes
Elements escenogràfics:
Ramon Aumedes
Muntatge:
Quim Valls
Ramon Aumedes
Siqui Sánchez
Joan Sánchez 
Disseny gràfic:
Amador Garrell
Impressió:
Gràfic
Coordinació general del projecte:
Teresa Llobet, a partir d’una idea de Jordi Pardo
Un projecte de l’Associació Cultural de Granollers / Col·lectiu de treball Granolleig
 

Agraïments:
Al personal del Museu de Granollers, per la seva col·laboració inestimable
Col·laboren:
Museu de Granollers
Gràfic