Fins fa pocs anys a la ciutat s'hi trobava tot allò que donava sentit al fet de viure en societat. En el desenvolupament d'aquest fet bàsic, en la seva configuració i disseny, es reflectia com eren els seus ciutadans, quines eren les il•lusions, desitjos, necessitats i realitats, fins i tot era la façana d'un model de societat.

Al carrer hi havia els amics amb qui conversar, els veïns a qui ajudar i amb qui sentir-se acompanyat. També es comprava, es cercava feina, i s'establien relacions comercials de tota mena. Durant segles el model de ciutat s'ha desenvolupat en moltes variants, més en el disseny o l'estètica que no en l'organització i ús. Continua havent-hi carrers, places, comerços, espais culturals, educatius... Sempre però, observant l'equilibri entre les necessitats socials i culturals de la persona i les d'intercanvi comercial o econòmic.

Aquests darrers anys, amb l'acceleració dels canvis de l'entorn tecnològic i productiu, amb l'increment del consum, sembla que aquest fràgil equilibri comença a davallar i per primer cop en la historia, deixem de trobar dins la ciutat l'espai suficient, del marc adequat on desenvolupar la capacitat d'enriquir el nostre vessant social.

El cotxe, símbol principal de l'actual societat de consum, ha omplert els nostres carrers. Ara ja no es pensa en construir espais per a les persones, la gran preocupació és on col·locar els cotxes i per on passen. Aquest desequilibri que pot fer trontollar l'essència de l'home com a ésser social, transmissor de valors i de cultura, ha fet que darrerament s'aixequin veus de filòsofs i pensadors, donant pautes de reflexió que recullen moviments i associacions ciutadanes, tot encetant el debat sobre com volem que siguin i per a qui les nostres ciutats.

Cal que la ciutat torni a ser un espai comú de convivència i de relació on les persones tinguin, per sobre de qualsevol cosa, les condicions idònies per a una vida feliç.

Per totes aquestes raons, el col•lectiu Petits, però ciutadans va organitzar l'any 1997 la primera campanya "A l'escola hi vaig a peu" conjuntament amb el Servei d'Educació de l'Ajuntament, la Policia Local i les escoles de primària de Granollers, amb l'objectiu de sensibilitzar en l'ús racional del cotxe i animar a les famílies i als nens i a les nenes a anar a l'escola a peu.

Durant la setmana que dura la campanya, es marquen uns camins escolars, senyalitzant un punt de trobada en els nuclis de vivendes fins a les entrades de les escoles, pintant al terra unes petjades indicant el recorregut a realitzar. Es tracta d’anar junts i caminant a l’escola acompanyats per la Policia local per tal d’evitar perills.

Paral•lelament, els nens i les nenes de cicle mitjà i cicle superior d'educació primària s'encarreguen de posar, d’una manera simbòlica, multes als cotxes que estiguin mal aparcats i/o molestin als vianants en el seu camí.

S’organitza també una xerrada informativa per a tota la població on es presenta la campanya i es debat sobre la mobilitat, es lliuren unes fulletons explicatius de la campanya a les famílies i se'n editen uns cartells anunciadors.

També és important la col•laboració de la televisió local, al emetre regularment, durant tota la setmana, un espot on es dona el missatge de la campanya.

Amb aquesta experiència pilot també es pretén ajudar a tenir una imatge positiva i de suport a la policia local respecte del ciutadà/na, amb 4 àmbits ben definits: l’autonomia dels infants, el coneixement de la ciutat, la relació social, i a evitar la contaminació