La ciutat és l’obra de l’home, l’aportació cultural que ha definit la seva forma de vida.
L’origen de la ciutat el trobem en la recerca d’un model social que donés resposta a les necessitats inherents a la pròpia condició. Necessitat de relació amb els altres, de col·laboració, d’intercanvi d’idees i que alhora permetés trobar un espai per a les transaccions comercials, un lloc per al treball.

A la ciutat es trobava tot el que donava sentit al fet de viure en societat. En el desenvolupament d’aquest fet bàsic, en la seva configuració i disseny, es reflectia com eren els seus ciutadans, quines eren les seves il·lusions, anhels, necessitats i realitats, fins i tot era la façana d’un model de societat.

Al carrer hi havia els amics amb qui conversar, els veïns a qui ajudar i amb qui sentir-se acompanyat. A la plaça es podia prendre el sol, mirar els altres, veure el jocs, sentir les rialles dels petits: es podia assistir a les representacions d’actors improvisats, encarar-se a múltiples i variades actuacions. També es comprava, es cercava feina, s’establien relacions econòmiques de tota mena.

Durant segles, el model de ciutat s’ha desenvolupat amb moltes variants, més en el disseny o l’estètica que no en l’organització i l’ús. Continua havent-hi carrers, places, comerços, espais culturals, educatius...Sempre però, observant l’equilibri entre les necessitats socials i culturals de la persona i les d’intercanvi comercial o econòmic.

Aquests darrers anys, amb l’acceleració dels canvis de l’entorn tecnològic i productiu, amb l’increment del consum, sembla que aquest fràgil equilibri comença a davallar i per primer cop en la historia, deixem de trobar dins la ciutat espai suficient , del marc adequat on desenvolupar la capacitat d’enriquir el nostre vessant social.

El cotxe, símbol principal de l’actual societat de consum, ha omplert els nostres carrers. Ara ja no es pensa en construir espais per a les persones, la gran preocupació és on col·locar els cotxes i per on passen: aparcaments, rondes, carreteres més amples, tot per facilitar el moviment rodat. Moviment que abans afavoria les relacions laborals i comercials. Ara comencem a qüestionar-nos també aquest fet.

Aquest desequilibri que pot fer trontollar l’essència de l’home com a ésser social, transmissor de valors i cultura, ha fet que darrerament s’aixequin veus de filòsofs i pensadors donant pautes de reflexió que recullen moviments i associacions ciutadanes, tot encetant el debat sobre com volem que siguin i per a qui les nostres ciutats.

Cal que la ciutat torni a ser un espai comú de convivència i de relació on les persones tinguin, per sobre de qualsevol cosa, les condicions idònies per a una vida feliç.