On neix "Teatre en l'Educació"?
L'any 1995, el British Council de Barcelona, mitjançant les jornades "Gal·les a Catalunya” ens va oferir la possibilitat de conèixer una alternativa que podia ser vàlida per complir els nostres objectius en la intenció de trobar noves metodologies que ens ajudessin a incorporar les arts escèniques en l'educació secundària, es tractava de l'experiència "Theatre in Education" .

Procés de creació d'un espectacle.
La creació dels espectacles del projecte "Teatre en l'Educació" comença amb la recollida dels interessos dels alumnes als quals es vol adreçar l'obra. La companyia de teatre entra als centres educatius i realitza diverses sessions de treball mitjançant entrevistes amb els/les joves, amb la intenció de conèixer els seus neguits, les seves pors, les seves ànsies, els seus somnis, les seves angoixes etc, diríem que s'intenta trobar tot allò que poques vegades surt a la classe espontàniament.
De les dades obtingudes, es recull allò més essencial per decidir quins seran els temes que s’inclouran a l’espectacle i, amb l’ajuda de l’equip psicopedagògic, es redacten els objectius educatius que esdevindran el motor de creació del text teatral. El director, el dramaturg i els actors treballen conjuntament en la creació de l'obra que permetrà, volgudament, acomplir els objectius proposats. Les improvisacions i el treball de taula són la base dels assajos.
Per a cada espectacle la companyia elabora un dossier pedagògic amb activitats per a diverses àrees.
El principal objectiu és aprofitar l’impacte emocional que la representació ha provocat en l’alumne com a motivació per a l’aprenentatge. Els personatges i les situacions de l’obra es converteixen en referents molt clars per desenvolupar un gran ventall d’activitats.

Les representacions.
Les sessions es fan per a grups reduïts de 60 espectadors. Aquesta organització permet més proximitat del públic a l’escenari, la qual cosa crea un clima que facilita la participació i la implicació dels joves.
Els mateixos actors els donen la benvinguda i els demanen la seva participació activa, cal que intentin posar-se a la pell dels personatges. Finalitzada la representació els espectadors podran parlar amb els personatges, preguntar-los el que vulguin saber i, especialment, ajudar-los a entendre tot el que els ha passat i aconsellar-los sobre les possibles sortides als conflictes. Les obres es plantegen com una història oberta, sense un final massa concret, que pot variar en funció de les actituds de cadascun dels personatges. Què és el millor que podrien fer els personatges a partir del final de la representació? S'han equivocat? En què? Quines són les actituds que han de canviar? Què hagués passat si en lloc de...?. El públic té l'oportunitat de tornar a veure escenes de l'obra, proposar altres resolucions als conflictes, un final diferent...
El teatre és el mitjà que utilitzem per aconseguir uns objectius, però l'educació en el llenguatge teatral, també és un valor important per al projecte.

Qui són els nostres assessors?
Els assessors són indispensables en aquest projecte ja que aporten diferents punts de vista professionals i humans, des del camp de l'educació i la psicologia juvenil, sobre els temes que es tracten en els espectacles.
Equip d'assessors: Rosa Vergés, professora i membre del CRP del Vallès Oriental, Ramon Miralpeix, psicoanalista i membre de l'Escola Europea de Psicoanàlisi, Josep Lluís Campoy, psicopedagog i professor de Ciències Socials, Dolors Ortuño, professora de Llengua i Literatura catalana.

Col·laboren en aquest projecte
Ajuntament de Granollers
Àrees de Cultura i Educació de la Diputació de Barcelona
Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya

Han col·laborat:
Direcció General XXII. Educació, Formació i Joventut de la Comissió Europea
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Consell Comarcal del Vallès Oriental
British Council de Barcelona
Cuinats Coc, SL